* Post archivado por etiquetas ‘Kenneth Rexroth’

Claude Roy, notes xineses

El poeta francès Claude Roy ( 1915-1997 ) em recorda el nostre poeta Marià Manent. També el nord-americà Kenneth Rexroth. Els tres conreen una poesia de factura senzilla, tímida i profunda com un Haiku.

Els tres es van aproximar a la tradició oriental i la van incorporar a la nostra amb excel·lents traduccions que no dubtaven d’allunyar-se’n de l’original quan era necessari.

Recordem aquí, les belles traduccions de poesia xinesa que Marià Manent recopilà  sota els títols de Com un núvol  lleuger i L’aire daurat.

Claude Roy va escriure que la poesia és la religió del poble xinès.

El seu amor per aquesta religió i per el poble que la professa queda palès en els següents poemes.

Homenatge a Wang Wei

No sé pas si ens tornarem a veure

Partim els dos cap un llarg viatge

Els nostres camins no es trobaran

M’agradaria tenir noves teves

però els missatges seran difícils

entre la teva ruta i la meva

Pensaré en tu en cada aturall

Tu ,des de molt lluny, pensaràs en mi

Un poema robat a Wang Wei

Dia rera dia, com no fer- se vell?

Any rera any la primavera és més jove

Siguem feliços i buidem les nostres copes

No plorem pas per les flors dels arbres caiguts

Dos versos d’un poema xinès

L’aroma de cabells molt negres i  fins

al raspall   Un perfum d’ambre i de tarda de tempesta

El riure d’una minyona    La dolça fressa d’uns peus nusos

sobre la sorra

A fora al jardí una remor d’aigües vives

i d’ocells que es banyen a la pica de pedra

Per què el febrer gris és quan es fon la neu bruta

la noia que es pentinava a Xian un matí d’estiu

en temps del darrer emperador dels Tang del Sud

Per què ve ella tot d’una a barrejar amb la boira de l’hivern

el murmuri del raspall en els seus cabells solts

un perfum de cabellera negra i fina

la fressa amb prou feines fressa de minyones de peus nusos

caminant sobre les lloses i la sorra del jardí

i el cant d’un oriol   mort  fa ja dotze segles

barrejat amb la remor d’unes aigües mai més estroncades?

Tot perquè un poeta xinès enamorat d’una noia

acaricia en dos versos els seus cabells solts

el seu perfum llunyà d’ambre i de tarda de tempesta.

(c) Traducció: Carles Mercader Fulquet